A tots els centres d’ensenyament, des de l’escola bressol, passant per l’etapa d’infantil, primària, secundària, formació professional, escoles d’adults, etc. tant de la pública, privada com concertada tant docents com personal laboral (PAE, PAS) i treballadors subcontractats acumulem cada cop més abusos i rebaixes.

La pèrdua de poder adquisitiu, el problema crònic de les ràtios a les aules i la manca de personal són problemàtiques que venim arrossegant de fa molt temps i per això se’ns crida a fer vaga aquest dimecres i en jornades posteriors.

A aquestes problemàtiques hem d’afegir-ne d’altres importants com són la subcontractació de gran part de la plantilla: neteja, manteniment, cuina, menjador, acollida i extraescolars. Les diferències salarials entre companys i companyes tot i estar fent la mateixa feina en base a criteris com l’antiguitat o les titulacions, l’increment del ritme de treball per la via de no proveir places suficients per la càrrega de treball o augmentar les hores lectives a primària, instal·lacions insuficients i deficients, no adaptades a l’estacionalitat climàtica i sense mesures de prevenció, horaris escolars que no són compatibles amb els horaris laborals de les famílies de la classe obrera, etc.

 Com hem arribat fins aquí?

Aquest “cicle de vagues” no és nou, cada cert temps i després d’haver acumulat un llistat gran de problemàtiques hi ha una crida a les mobilitzacions, que acaben sense aconseguir millores substancials, i a les que segueix un llarg període sense activitat reivindicativa. Funcionen com una barreja entre la vàlvula d’escapament de l’olla a pressió i la conveniència d’escenificació dels aparells sindicals integrats, ja sigui per pròximes eleccions o per negociar la seva part en els pressupostos.

Aquest és el motiu pel qual les reivindicacions de les diverses convocatòries són deliberadament genèriques, facilitant que es pugui vendre com una victòria qualsevol petita concessió. També el motiu pel qual es telegrafia al Patró-Estat quants dies d’aturada es faran, la qual cosa és un sabotatge a la pròpia vaga.

Els problemes són reals, els patim diàriament i una part de la plantilla ens organitzem, fem assemblees, intentem tirar endavant les reivindicacions en el marc de les convocatòries que es fan des dels aparells sindicals integrats.

Però el resultat del procés l’hem vist ja. En lloc d’ajuntar tots els dies en un període de màxima pressió amb una taula reivindicativa concreta i específica, ens anem dessagnant amb dies saltejats. Després de l’esforç, el sacrifici i l’activitat d’una bona part de la plantilla arribem a una situació que va perdent el sentit i l’objectiu, fins al pròxim inici del mateix. Hem de poder canviar aquesta dinàmica.

Necessitem organitzar-nos per poder aconseguir les reivindicacions

Si volem aconseguir les reivindicacions que necessitem, necessitem també treure les lliçons de com han anat els cicles reivindicatius anteriors i trencar el cercle viciós que assegura que la situació estigui sempre sota el seu control.

Si volem aconseguir millores reals, necessitem recuperar els mètodes del sindicalisme de classe. En lloc de dies saltejats, vaga indefinida preparada adequadament amb una caixa de resistència i en un moment en que sigui efectiva i no en un moment aleatori com fem ara, capaç de superar la trampa dels serveis mínims. En lloc de reivindicacions genèriques, una taula reivindicativa concreta més àmplia o més específica però que ens proposem aconseguir de veritat. En lloc de paternalisme amb el personal subcontractat, exigència de contractació directa. En lloc de claustres, assemblees de treballadors sense la jerarquia de l’empresa i amb totes les plantilles reals del centre. En lloc de patir passivament les arbitrarietats dels equips directius dels centres, resistència organitzada i un ambient de solidaritat i companyerisme a ultrança. En lloc d’integració dels aparells sindicals, organització sense alliberats, sense subvencions i sense cap vinculació amb el parlamentarisme.

Probablement no podem aconseguir tot el que necessitem en una sola lluita, però hem de fer que les lluites donin resultats i que vagin en la direcció del que volem aconseguir:

1. Contractació directa amb contracte indefinit: fora les subcontractes i fora la lluita fratricida de les oposicions.
2. Continuïtat de la plantilla i dret de permanència en el centre de treball.
3. No a les diferències salarials per antiguitat, titulacions, etc: a igual feina, igual salari!
4. Augment lineal de 500€ mensuals: lluitem per augments lineals i no percentuals, per evitar que augmentin les diferències entre nosaltres.
5. Reducció de la jornada completa setmanal a 30 hores, sense reducció salarial.
6. Reducció de les hores lectives a 15 hores setmanals per totes les etapes i conseqüentment augment de contractació dels treballadors necessaris.
7. La reducció de la ràtio a 4 lactants per adult, 6 nens d’1 a 2 anys i 8 de 2 a 3 anys, 10 alumnes pels de 4 i 5 anys i pel cicle inicial i entre 12 i 15 als cicles mitjà i superior, l’ESO, cicles formatius, batxillerat i adults.
8. Jubilació voluntària als 55 anys amb el 100% del salari.
9. Lloc de treball o subsidi indefinit d’atur mínim de 1.800 €.
10. Rebuig de la condició d’autoritat.
11. Increment de les vacances per la resta de la classe obrera per poder compatibilitzar amb els períodes no lectius.

Si esteu d’acord amb aquest plantejament us animem a contactar per tal d’organitzar-nos a la secció sindical de Solidaritat i Unitat dels Treballadors:  Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. (febrer 2026)