Novedades


Designed by:
SiteGround web hosting Joomla Templates

Estatuts de Solidaridat i Unidat des Treballadors

PREÀMBUL ALS ESTATUTS

Els nuclis que estem conformant el sindicat, conformàvem al voltant del 60% de Solidaritat Obrera.
Abans de l'expulsió d'alguns companys/es es venia lliurant, des de feia mesos, tota una batalla política
entre diverses tendències, que podem sintetitzar de la següent manera:

Les tendències expulsades defensàvem l'autonomia formal i estatutària de Solidaritat Obrera. El
corrent oficial defensa la supeditació formal i estatutària de S.O. al partit Lucha Autónoma, la seva
integració amb els moviments interclassistes de l'antifeixisme, insubmissió, lesbianes, gais, etc.

La tendència oficial es va distingir imposant els postulats polítics del seu partit burgès, resolent les
divergències sindicals i polítiques amb mesures repressives, estatutàriament recollides:

"Article 2.º (pàg. 28). Tot/a afiliat/da està obligat/da a respectar i a no actuar públicament contra

aquests estatuts, contra els acords que emanin del seu sindicat, de tots els òrgans als que es trobi
vinculat i de tots els que es prenguin en els comicis de l'organització".

Aquesta concepció organitzativa no només és profundament autoritària sinó que li concedeix el
dret de pernada en tot moment a la camarilla de dirigents sobre la resta dels afiliats. Amb aquest
article (que pel demés està als estatuts de CCOO, UGT, CGT, etc.) poden signar els pactes socials,
els acomiadaments, els augments de productivitat i la pena de mort, expulsant legalment tots els
treballadors assalariats que denunciïn i s'oposin públicament a tals acords.

El sindicat obrer de classe no pot ser estatutariàment monolític, ja que en ell conflueixen diverses
corrents de pensament. Essent el sindicat un instrument de lluita, d'unió dels treballadors assalariats,
no pot ser ni un fi en si mateix ni un òrgan d'opressió dels afiliats.

El sindicat de classe no crea ni federa a la seva estructura associacions de treballadors autònoms,
és a dir, associacions de petits comerciants, de petits empresaris. El sindicat de classe no es dedica
a formar empreses cooperatives ni autogestionades ni teledirigides. Dediquem les nostres energies
i mitjans a ajudar a organitzar-se als treballadors assalariats, donant suport a les lluites obreres,
buscant la seva extensió i coordinació.

No és funció del sindicat de classe lluitar per la legalització de les drogues. Sí que és la nostra funció
indagar, explicar, denunciar i combatre les causes que empenyen els explotats a alcoholitzar-se, a
enganxar-se a la cocaïna-heroïna, al joc, a la religió, i al treball com la pitjor de totes les drogues.

Com que en els pròxims temps s'aguditzarà cada cop més la contradicció entre explotats i explotadors;
entre treball assalariat i capital, el sindicat de classe també ha de vetllar per la independència
ideològica i pràctica de la classe obrera davant els corrents interclassistes de la petita burgesia, que
tracten i tractaran de desclassar les lluites i els moviments obrers organitzats.

REIVINDICACIONS I MÈTODES DE LLUITA CLASSISTA, A PROPOSAR I A PROPAGAR

a) Propagar i defensar l'augment linial dels salaris. Per exemple, 10.000 Ptes. per tota la plantilla. Així
s'aconsegueix que no continui creixent la diferència dels que guanyen més amb els que guanyen menys,
com succeeix amb els augments percentuals (%), del 5% o del 50%.

Propagar i defensar la necessitat d'eliminar les primes i els plusos a la producció, a la puntualitat, al
transport, a l'alimentació, al vestit, etc., exigint que tots els plusos o primes passin a formar part del
salari base directament. Denunciant les hores extres i el treball a preu fet a la vegada que es propaga i
es proposa la lluita per un salari suficient...

b) Propagar i defensar la necessitat de la reducció dràstica de la jornada de treball, sense reducció de
salaris, cridant a lluitar per les 30 hores setmanals. Així els actius podrien recolzar la reducció efectiva
de la massa d'aturats.
Propagar i defensar que tots els contractats passin a fixes de plantilla. Que també els treballadors de
les contractes o subcontractes passin a fixos de plantilla a l'empresa matriu.

c) La vaga és el principal instrument de pressió de la classe obrera tant per oposar-se a
l'empitjorament de les condicions com per aconseguir millores en el capitalisme. Podem constatar que
durant la vaga es fa efectiva l'abolició de la competència entre els treballadors assalariats i que regna
el companyerisme.
Un moviment classista ha de lluitar per propagar i expandir la vaga a totes les empreses i a tots els
sectors, i en el futur, a tots els països, no tancant-se en els murs del centre de treball ni del sector.
Les vagues que se sotmeten a la legislació vigent en cada moment i en cada país ja neixen castrades i
impotents per defensar d'una manera efectiva els interessos dels treballadors. Els serveis mínims són
l'esquirolatge legalitzat, qui l'accepta està ofegant la vaga.

d) El moviment sindical classista no pot existir sense abraçar i practicar l'ACCIÓ DIRECTA. És a dir, ha

d'oposar-se a tot tipus d'arbitratges, o de comissions paritàries amb o sense un àrbitre, en les relacions
de força entre el capital i el treball assalariat, entre el sindicat de classe i la patronal, ja siguin agents
directes del govern burgès o els anomenats "homes bons", perquè les comissions paritàries i àrbitres
només tenen per objectiu lligar de mans els treballadors, fent-los creure que les institucions burgeses
estan per damunt dels interessos de les classes.

e) Per convocar o desconvocar una vaga, els treballadors han de proposar, defensar i quan sigui
possible imposar les votacions a mà alçada. Amb aquest mètode, tots els treballadors es veuen les
cares. Tots saben el que proposa cadascú. D'aquesta manera es fa pressió sobre els indecisos a l'hora
de convocar o desconvocar la vaga. Es coneixen els esquirols des del primer dia. Cadascú i el moviment
organitzat pot saber amb qui pot comptar i amb qui no.

Per tant, hem d'oposar-nos i refusar el vot secret i els referèndums com a democràcia burgesa, com un
mitjà per protegir i emmascarar els esquirols, els agents de la patronal.

f) El tipus de propaganda, la petició de solidaritat dels nuclis de proletaris en vaga ha d'estar enfocada
i dirigida no als ciutadans en general, sinó als demés obrers; no al poble en general, sinó a la classe
obrera. Fent les crides de solidaritat com a classe a la resta de la propia classe. Si ens dirigim a l'usuari
en lloc de al proletari, estem desclassant els treballadors assalariats no implicats directament en les
vagues, ja que l'usuari, el ciutadà, és l'individu que compra i paga per productes o serveis, és l'exigent
petit-burgès que tots portem a dins quan anem de compres, i no és l'obrer, el proletari, que va al
mercat a vendre l'única mercaderia que posseeix, els seus braços, la seva força de treball.

La propaganda es dirigeix als/es treballadors/es que van a complir la condemna diària que ens imposa
la nostra condició d'esclaus moderns a l'empresa-presó capitalista, sabent que estem condemnats a
cadena perpètua, i que en el capitalisme, només la loteria pot canviar-li a alguns la sort d'explotats.
Sabent que anem a l'empresa per a que ens curteixin cada dia una mica de la nostra pell, però sabent
també que si no ho fem ens morim de gana, o sigui sabent que hi anem obligats per la disciplina que
imposa la gana als sense-propietat, als desheredats a la societat capitalista.

g) Les comissions negociadores han de ser les portaveus de les decisions preses a les assamblees del
sindicat de classe i del moviment vaguístic organitzat, sent elegibles i revocables tots els seus membres
en qualsevol moment.

h) La informació i la propaganda d'un nucli de la classe obrera en lluita, tant en vagues com en
qualsevol altra lluita reivindicativa de la classe obrera, ha de realitzar-se directa i exclusivament
pels organismes que convoquen la vaga o la lluita en qüestió. Aquesta tasca de gran importància
político-social no pot i no s'ha de deixar en mans dels mitjans de comunicació oficials (televisió, ràdio
i premsa burgesa) perquè falsificaran les reivindicacions, els mètodes de lluita i les finalitats que es
persegueixen, omplint sempre de merda tot moviment obrer reivindicatiu classista. Això no vol dir que
renunciem i que no intentem donar a conèixer els problemes i les lluites a través de la televisió, ràdio
i premsa burgesa. Sempre hem d'intentar-ho, però realitzant, alhora, la informació directa a tots els
treballadors a qui puguem arribar.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1r.- Amb la denominació de "Solidaritat i Unitat dels Treballadors" (o sigles SUT), es constitueix
aquesta associació sindical a l'empara d'allò previst a la Llei Orgànica 11/85 del 2 d'agost, que es
defineix com a sindicat de la classe obrera i per a la classe obrera, autònom i internacionalista.

Article 2n.- L'àmbit territorial d'aquest sindicat serà la totalitat de l'Estat espanyol, sense prejudici de
que en el futur pugui extendre la seva acció o representació sindical al territori de la Unió Europea o
altres països sota els preceptes que s'estableixin.

Article 3r.- El sindicat el componen tots els treballadors assalariats, ocupats, parats o pensionistes, que
estiguin disposats a defensar els interessos col·lectius, i sol·licitin la seva afiliació, sense discriminació

per qüestions de raça o de sexe. Els empresaris i els que realitzen les seves funcions no poden afiliar-
se per qüestions òbvies. Tampoc els cossos i forces armats de les institucions de l'Estat, privats o dels
patrons.

Article 4rt.- El sindicat respon a principis assemblearis en la seva organització i funcionament,
respectant i cultivant l'espontaneïtat per a que puguem pensar en VEU ALTA, sense temor a equivocar-
nos, ja que així podrem ajudar-nos a clarificar les insuficiències o els errors col·lectivament, recolzant-
nos en experiències viscudes i en arguments científics.

Article 5è.- El sindicat es constitueix per temps indefinit i la seva dissolució s'efectuarà de conformitat
amb els preceptes continguts en aquests Estatuts.

Article 6è.- El sindicat fixa la seva seu social a Madrid, Plaça de Matute nº 10, 2º D. (on ja ve
funcionant el nucli d'iniciadors, des de fa gairebé dos anys en Transports, Neteges, Alimentació,
Hosteleria, etc., que és qui pren la decisió d'extendre l'activitat a tot l'Estat espanyol), sense perjudici
de que el seu Secretariat pugui acordar en qualsevol moment, el canvi a un altre lloc, així com establir
representacions on ho consideri convenient.

Artícle 7è.- Les següents apreciacions constitueixen les bases d'existència i els fins del sindicat:
La necessitat de l'existència del sindicat de la classe obrera és inherent al sistema capitalista, tenint
aquest sistema com a contradicció fonamental i insuprimible, mentre existeixi, la contradicció
entre treball assalariat i capital. Per tant, mentre existeixi treball assalariat, existirà capital, i es
manifestarà, velada o obertament, la contradicció entre la classe obrera o sectors de la mateixa i la
classe patronal, privada o estatal.

La insuficiència o l'absència de salari condueix al problema de l'alimentació, de la vivenda, del vestit,
de l'ensenyament dels nostres fills, de la sanitat, de la insuficiència de les pensions o del subsidi d'atur,
del transport públic, etc. L'arrel de tots els nostres problemes és el sistema econòmic i social del
treball assalariat.

El sindicat de classe no recolza a ningú, ni a persones ni a partits ni a coalicions, a les eleccions. Tots
són i es presenten com a administradors de la nostra explotació i, per tant, ajudants dels explotadors.
El sindicat de la classe obrera desmitifica i desemmascara el carrerisme polític o sindical i la il·lusió
parlamentària als centres de treball i als ambients obrers, sense aturar les seves reivindicacions ni
abans, ni durant, ni després de les eleccions.
Els moviments reivindicatius i de lluita del sindicat de la classe obrera tenen com a eix l'acció directa
dels moviments obrers i del sindicat, buscant la solidaritat activa de tota la nostra classe en els
enfrontaments amb la patronal, refusant i oposant-nos a la intervenció de l'Estat, de les comissions
paritàries, dels àrbitres i dels arbitratges com tants altres instruments en defensa dels interessos
patronals. L'acció directa és el mode de ser, de manifestar-se i de sobreviure del moviment sindical
classista. Per tant, el sindicat persevera en els següents fins:

a) La representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, laborals, socials i sindicals de
caràcter general i individual dels treballadors assalariats.
b) Les reivindicacions que siguin acordades per les assemblees.
c) Cultivar i potenciar les relacions individuals i col·lectives, el suport mutu i el companyerisme entre
els afiliats i entre tots els treballadors assalariats, en atur o en actiu, amb l'objectiu de mitigar i tendir
a eliminar la competència entre treballadors.
d) Cultivar les condicions que en un moment donat de la història permetin la lluita per l'abolició de
l'esclavitud que representa el sistema del treball assalariat per a la classe obrera, juntament amb
l'abolició del mateix treball assalariat.
e) El sindicat de la classe obrera és internacionalista per principi, denuncia i exclou tot tipus de
racisme i de nacionalisme, havent de recolzar les lluites obreres classistes de totes les races i a tots els
països, denunciant i oposant-se a la repressió de les mateixes.

CAPÍTOL II.- ORGANITZACIÓ

Article 8è.- L'afiliació, mitjançant la signatura de la fitxa corresponent, es farà a través de les seccions
sindicals o directament a les seccions territorials del sindicat.
La possible denegació a la petició d'afiliació a algun treballador assalariat que hagi actuat contra els
ideals i pràctiques assambleàries del sindicat serà argumentada (i decidida per majoria simple) a la
següent reunió ordinària del Secretariat de la Secció Sindical d'empresa o de la Secció Territorial, on
s'hagués presentat la petició d'afiliació, podent recórrer, en cas de denegació, al Secretariat Estatal
del Sindicat, qui prendrà una decisió argumentada en la següent reunió ordinària per majoria simple,
comunicant-ho al possible peticionari.

Article 9è.- Es perdrà la condició d'afiliat i tot dret al Sindicat, per baixa voluntària o per l'impagament
de les quotes acordades durant sis mesos.

Articulo 10è.- Ningú que defensi els interessos col·lectius dels treballadors assalariats podrà ser
expulsat, excepte si incorre en desfalc al Sindicat, o en faltes molt greus en relació amb els objectius
i sobretot finalitats classistes del mateix, com ara traïció i esquirolatge, assetjaments o violacions,
actituds racistes, etc.

Article 11º.- Dels drets de l'afiliat al corrent de pagament:

a) Participar i intervenir amb ple dret a les reunions i a tota la vida orgànica del sindicat.
b) Poder informar i ser informat de les actuacions del Sindicat.
c) Rebre l'assessorament sindical, tècnico-jurídic i assistencial que pugui existir en el Sindicat, així com
el suport i la solidaritat activa en assumptes relatius a la seva activitat sindical i laboral.
d) El Sindicat portarà el seu registre d'afiliació i baixes.

CAPÍTOL III.- ÒRGANS DE FUNCIONAMENT INTERN

Article 12è.- Els Òrgans de Funcionament Intern són:

a) L'Assemblea General d'Afiliats.
b) El Secretariat.
c) Les Seccions Territorials.

Article 13è.- L'Assemblea General d'Afiliats és l'òrgan decisori del Sindicat. Integren l'Assemblea
General els afiliats que estiguin al corrent de pagament i tinguin un mínim de 3 mesos d'antiguitat quan
s'acordi convocar-la, per a intentar evitar fraus o maniobres de la mateixa. Serà convocada per escrit i
notificada als afiliats amb un mínim de 15 díes d'antelació, fent constar l'ordre del dia.

Article 14è.- L'Assemblea General d'Afiliats es reunirà, en sessió ordinària, un cop l'any. En sessió
extraordinària quan així ho requereixin:
a) Els representants del 25% de les seccions territorials.
b) El 25% dels afiliats.
c) El Secretariat.

Article 15è.- Les decisions sobre les línies generals que ha de seguir el sindicat s'adoptaran a
l'Assemblea General d'Afiliats, mitjançant el raonament i el vot favorable i a mà alçada de la majoria
dels presents, i obligaran a tots els afiliats a respectar-les com a línia general fins a la següent
Assemblea General d'Afiliats. Però no estaran obligats a donar-hi suport si contradiguessin els principis
o les finalitats del Sindicat, no podent ser sancionats per mantenir aquesta actitud crítica.

Article 16è.- Són atribucions específiques de l'Assemblea General d'Afiliats, entre d'altres, les següents:

a) Elegir el Secretariat lliure i assembleàriament, com decideixi la majoria simple, amb una votació
secreta o a mà alçada.

b) Controlar la seva actuació i revocar-lo total o parcialment si així ho considerés convenient; en
ambdós casos es requerirà el vot favorable, de la majoria simple d'aquesta Assemblea General.
c) Fixar la quota del Sindicat i aprovar els balanços comptables, podent designar, si així es considerés,
una comissió censora de comptes.
d) Acordar la modificació dels Estatuts, així com una possible dissolució del Sindicat, cosa que
requerirà l'aprovació de més del 75% dels afiliats en primera convocatòria i del 75% dels presents en
segona convocatòria.
e) Acordar la integració del Sindicat en una altra organització (estatal, internacional) i en el seu cas la
possible separació dels mateixos.
f) Ratificar o rectificar les possibles expulsions, després d'escoltar els expulsats/des que desitgin donar
a conèixer la seva versió dels fets.

Article 17è.- El Secretariat és, col·legiadament, l'òrgan decisori entre dues Assemblees Generals
d'Afiliats.
Componen el Secretariat sindical els membres del Secretariat i els membres de les comissions adjuntes
als mateixos des d'on s'estructura l'activitat sindical, havent de donar compte de les seves activitats a
l'Assemblea General d'Afiliats.
Tots els càrrecs del Secretariat són gratuïts. Serà objecte de denúncia i d'expulsió automàtica,
qualsevol afiliat o càrrec del Sindicat alliberat (pagat sense treballar) per les empreses o per l'Estat,
directa o indirectament.

Article 18è.- Les reunions del Secretariat seran:
a) Ordinàries, se celebraran cada mes.
b) Extraordinàries, quan la situació ho requereixi, a petició del Secretariat, o del 25% del mateix.
c) S'ha de mantenir i potenciar, que les reunions del Secretariat estiguin obertes a la presència dels
afiliats.

Article 19è.- Integren el Secretariat:

-Secretaria General.
-Secretaria d'Organització i Propaganda.
-Secretaria de Finances.

Article 20è.- Les Seccions Territorials estaran integrades pels afiliats al Sindicat a cada zona territorial.

CAPÍTOL IV- RÈGIM ECONÒMICO-ADMINISTRATIU

Article 21è.- Un sindicat que defensa la plena autonomia de classe, no pot acceptar els diners
procedents de la patronal ni de l'Estat. Ha d'autofinançar-se:

a) Amb les quotes dels seus afiliats, el cobrament de les quals no es deixarà en cap cas en mans de
l'empresa, per qüestions òbvies de pressió i de control sobre els afiliats i, amb l'objectiu de mantenir
una relació crítica o de suggerències del treballador afiliat cap al Sindicat en el moment del cobrament
de la quota, com es mantenia en els Sindicats de classe durant el segle XIX i inicis del XX.
b) Amb les aportacions procedents de festes, rifes, etc., controlades i realitzades per afiliats i
simpatitzants.
c) Per les donacions, sense contrapartida, d'afiliats i simpatitzants.
d) Almenys cada 6 mesos es presentarà un estat de comptes.

Article 22è.- El Secretariat de finances portarà una comptabilitat senzilla, amb especificació i
justificants de tots els ingressos i despeses. Aquesta comptabilitat estarà sempre a disposició de
qualsevol afiliat, que tindrà dret a examinar-la.

CAPÍTOL V.- DISSOLUCIÓ

Article 23è.- La dissolució del sindicat només la pot decidir en Assemblea General d'Afiliats el vot

favorable de més del 75%.
Si es decidís la dissolució, l'Assamblea General d'Afiliats nomenarà una comissió liquidadora, que una
vegada liquidats els possibles deutes, integrarà el patrimoni a l'organització obrera que l'Assamblea
General d'Afiliats determini.

SUT , Powered by Joomla! and designed by SiteGround web hosting